La mandíbula i el maxil·lar conformen el terç inferior ossi de la cara. Degut a malformacions congènites o a altres causes, a vegades es poden observar irregularitats esquelètiques i dentals que afecten a aquesta zona
Aquestes irregularitats, a banda de trencar l’harmonia i simetria de l’estructura òssia de la cara, poden ocasionar diferents problemes funcionals com:
- Dolor general: mal de cap i a la boca
- Alimentació: dificultat per mastegar, mossegar o tragar.
- Dentadura: desgast de les dents, maloclusió, obertura de la boca
- Respiració: respiració bucal crònica, sequedat a la boca i possibilitat de patir apnees de son nocturnes (parades respiratòries durant el son).
- Estètica: aparença facial asimètrica i desequilibrada.
El seu cirurgià maxil·lofacial li podrà indicar la necessitat de realitzar una cirurgia ortognàtica per resoldre el seu cas o li indicarà si amb una procés d’ortodòncia el seu problema pot ser resolt sense intervenció. També pot ser, en funció del cas, que sigui necessari primer la ortodòncia i posteriorment la cirurgia.
La cirurgia ortognàtica mou les dents i la mandíbula i les col·loca en una posició equilibrada i funcional. La cirurgia millorarà totes les funcionalitats alterades o impossibilitades degut a la malformació així com l’aparença externa i l’harmonia estructural de la cara.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
1. Retrognatia
La retrognatia és una malformació on s’aprecia una mandíbula amb retrocés. Visualment es pot veure un mentó enfonsat respecte a la cara. També pot ser degut a una mida insuficient de la mandíbula (microgènia).
La retrognatia, així com les altres malformacions de mandíbula i maxil·lar, afecten de manera molt pronunciada a l’harmonia del terç inferior de la cara i, per tant, a l’estètica d’una persona, ja que l’estructura òssia de la cara és un factor clau de la bellesa. Així mateix, té un paper important en la funcionalitat de la boca, dificultant la capacitat de parlar, mossegar i mastegar degut a la maloclusió dental. Ocasiona també un desgast marcat de l’articulació temporomandibular amb tendència a degeneració artròsica.
Cirurgia
La cirurgia adequada per corregir aquest tipus de malformacions és la cirurgia ortognàtica i, específicament la osteotomia sagital bilateral de mandíbula.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
2. Prognatisme
El prognatisme és una malformació de la mandíbula en la que s’aprecia un avançament i projecció endavant de la mandíbula respecte a la corona dental i el maxil·lar superior. Aquesta malformació també pot ser deguda a la una mida exagerada de la mandíbula (macrogènia).
El prognatisme, així com les altres malformacions de mandíbula i maxil·lar, afecten de manera molt pronunciada a l’harmonia del terç inferior de la cara i, per tant, a l’estètica d’una persona, ja que l’estructura òssia de la cara és un factor clau de la bellesa. Així mateix, té un paper important en la funcionalitat de la boca, dificultant la capacitat de parlar, mossegar i mastegar degut a la maloclusió dental.
Cirurgia
La cirurgia adequada per corregir aquest tipus de malformacions és la cirurgia ortognàtica i, específicament la osteotomia sagital bilateral de mandíbula de retrocés.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
3. Microgènia
La microgènia es tradueix en un mentó de mida insuficient respecte a la resta de la cara. Al tractar-se únicament del mentó no afecta a les dents i, per tant a la oclusió dental. Afecta a les proporcions estètiques de la cara.
Cirurgia
La microgènia es pot tractar mitjançant una mentoplàstia.
Més informació sobre la mentoplàstia
4. Macrogènia
Mida exagerada del mentó que no afecta però a la oclusió dental.
La macrogènia és una malformació que es tradueix en una mida del mentó exagerada. Al no afectar a la corona dental, no té perquè afectar a la maloclusió dental, tot i que hi pot estar relacionada. La macrogènia afecta a les proporcions estètiques de la cara.
Cirurgia
La macrogènia es pot tractar mitjançant una mentoplàstia.
Més informació sobre la mentoplàstia
5. Laterognatia
La laterognatia és la desviació lateral entre la mandíbula i el maxil·lar. Normalment apareix com a secundària respecte d’altres malformacions craneofacials. Afecta a la oclusió dental i a l’harmonia i estètica de la cara. Sovint s’acompanya d’asimetria facial.
Cirurgia
Es pot tractar mitjançant la cirurgia ortognàtica.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
6. Hipoplàsia maxil·lar
Maxil·lar superior poc desenvolupat sigui en el sentit horitzontal o vertical. La fissura palatina és una de les causes de la hipoplàsia ja que afecta al creixement del maxil·lar però més freqüentment es deu a una manca de creixement respecte a la mandíbula.
Cirurgia
La hipoplàsia es tracta mitjançant cirurgia ortognàtica i, específicament la osteotomia Lefort I.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
7. Hiperplàsia maxil·lar
Malformació que es tradueix en el desenvolupament exagerat del maxil·lar superior. Pot ser en sentit vertical, causant el “somriure gingival”, que implica una exposició exagerada de la mandíbula; o en sentit horitzontal. En qualsevol cas, afecta a l’estètica de la cara i provoca maloclusió.
Cirurgia
La hiperplàsia es tracta mitjançant cirurgia ortognàtica i, específicament la osteotomia Lefort I d’impactació.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
8. “Somriure gingival”
El Somriure Gingival és fàcil de detectar ja que el llavi superior no acaba de cobrir completament la geniva. Pot estar causada per dos possibilitats; que el llavi superior sigui curt per tot l’os que ha de cobrir o que el maxil·lar superior sigui massa llarg pel llavi que el cobreix.
Generalment està causada per una hiperplàsia vertical del maxil·lar superior i pot venir acompanyada d’una “mossegada oberta” i de retrognatia.
Cirurgia
El somriure gingival pot ser corregit mitjançant cirurgia ortognàtica i, específicament, osteotomia Lefort 1 d’impactació.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
9. “Mossegada oberta”
Parlem de mossegada oberta quan les dents anteriors (dents centrals) no entren en contacte entre elles. Pot ser degut a una malposició dental o a una malposició del maxil·lar superior i la mandíbula. La primera és una causa odontològica mentre que la segona és una causa esquelètica.
Si la causa és esquelètica, pot ser donada per una hiperplàsia del maxil·lar superior (creixement exagerat del maxil·lar) o per una hipoplàsia mandibular, és a dir, mandíbula poc desenvolupada.
Cirurgia
La cirurgia per corregir la mossegada oberta és la cirurgia ortognàtica, específicament, osteotomia Lefort I d’impactació posterior en cas de hiperplàsia o la osteotomia sagital bilateral mandibular amb rotació antihorària si és una hipoplàsia de la mandíbula.
Més informació sobre la cirurgia ortognàtica
10. Síndrome de Pierre Robin:
Microgènia i retrognatia severes que s’associen a una fissura palatina. Aquest síndrome, no només afecta a l’estètica i a la funcionalitat sinó que pot provocar problemes respiratoris greus pel nadó degut a la obstrucció de les vies aèries.